Primer año publicado:

2009

Editado por:

Pagès editors

Colección:

Biblioteca de la Suda

Categoría:

Poesía

Premio Benet Ribas de Poesía, 2009
Versiones:

en catalán

Contenido

I. OROGRAFIA DEL SILENCI

Els versos els dies
Al llindar de la ràbia
Conte a dues mans
La maleta vella

II. ELS LLINATGES DE L’AMOR

D’amagat dels gratacels
A la vora del fossat
Final d’estiu en tres actes
Andròmines
Resa, doncs, sobre un taüt obert
Vint milions de lluernes
Nits d’Istanbul
Primera nit
Segona nit
Tercera nit
Mustafà
Els desarrelats
Skylines d’Istanbul
Belchite
Del resplendor i de la fosca
El boig del Port de Déu
Santuari
L’escala de Jacob
No em deixes anar mai
Estudi d’interior en tres seqüències
Primera seqüència
Segona seqüència
Tercera seqüència
En el son
Tant de bo
Uns peus un país
Ai, si jo pogués
Pulsions
La vida quotidiana
Del fred
El darrer dilluns
(En pots estar segur)

III. SEGON NAIXEMENT

 

Reseñas y noticias

Libro ganador del XLV Premios “Recull” de Blanes. Premio Benet Ribas de Poesía, 2009

Artículo en el diario EL PUNT sobre el premio

Video en youtube sobre el premio

Artículo sobre el libro en POSDATA del diario LEVANTE (21/05/2010)

Presentación del libro en la Casa del Llibre por Marc Granell, poeta, y Ramon X. Rosselló, jefe del departamento de Catalá de la Universidad de Valencia (29/04/2010)

Presentación del libro en la cena especial LA NIT DE LA POESIA por la Associación Cultural La Brúixola (17/12/2010)

El siguiente poema fue elegido por EDICIONS 96 para ser publicado en su antología sobre poesía valenciana y fue traducido al árabe para circular por varias webs árabes.

 

UNS PEUS, UN PAÍS

(Unos pies, un país)

 

És d´hora.

El sol ha començat de nou a puntejar pels camins dels somnis vells,

orfes de llum. Com cada matí,

vessaré a versos el silenci de les vostres veus,

vagareig tovat de dol

desesperació pouada de desert

ràbia contra aquesta geografia fictícia d´arbres maragda.

 

És tard.

Torneu de nou abatuts a l´origen del temps. Com cada vespre,

fent obstinadament per arrelar en una carn que penseu diferent,

ai, bojos il.luminats de peus ferits,

vosaltres, somiadors de vent solar sobre camps de vida,

guardesses d´aquest desempar tan lluny ja del vell país.

 

A onades crida la sequera el vostre nom,

esperitats voladors sobre sorra freda. Com cada nit,

rodamons avantatjats d´un cansament milenari,

marqueu amb sang escletxes que noves brollen en la pell,

teranyina que insidiosa inscriu tots els fils del desencant,

definitiva.

 

Com deus les mans

-sobre l´hora foscant de la terra-

esbandiu juganeres una pluja de lluna,

enfiladisses escampeu aromes de tarongina. Després,

els ulls, nissaga dels estels,

els llavis, nissaga dels peixos de la mar,

les cames, nissaga dels viatgers,

faran (camí) per apaivagar-nos la set.

 

Però nosaltres ja dormirem,

embolcallats d´impotència,

tot defugint en el cant l´alè del cos,

esperant cada trenc d´alba la nissaga del sol

que puntege de nou amb mots o versos,

tant se val,

tots els gestos de la nostra malaurada història.

VARADOR-DE-SORRA