Primer any publicat:

2009

Publicat per:

Pagès editors

Col·lecció:

Biblioteca de la Suda

Categoria:

Poesia

Premi Benet  Ribas de Poesia, 2009
Versió:

en català

Contingut

I. OROGRAFIA DEL SILENCI

Els versos els dies
Al llindar de la ràbia
Conte a dues mans
La maleta vella

II. ELS LLINATGES DE L’AMOR

D’amagat dels gratacels
A la vora del fossat
Final d’estiu en tres actes
Andròmines
Resa, doncs, sobre un taüt obert
Vint milions de lluernes
Nits d’Istanbul
Primera nit
Segona nit
Tercera nit
Mustafà
Els desarrelats
Skylines d’Istanbul
Belchite
Del resplendor i de la fosca
El boig del Port de Déu
Santuari
L’escala de Jacob
No em deixes anar mai
Estudi d’interior en tres seqüències
Primera seqüència
Segona seqüència
Tercera seqüència
En el son
Tant de bo
Uns peus un país
Ai, si jo pogués
Pulsions
La vida quotidiana
Del fred
El darrer dilluns
(En pots estar segur)

III. SEGON NAIXEMENT

 

Ressenyes i notícies

Llibre guanyador del XLV Premis “Recull” de Blanes. Premi Benet Ribas de Poesia, 2009

Article al diari EL PUNT sobre el premi

Video a youtube sobre el premi

Article sobre el llibre a POSDATA del diari LEVANTE (21/05/2010)

Presentació del llibre a la Casa del Llibre per Marc Granell, poeta, i Ramon X. Rosselló, cap del departament de Català de la Universitat de València (29/04/2010)

Presentació del llibre al sopar especial LA NIT DE LA POESIA per l’Associació Cultural La Brúixola (17/12/2010)

El següent poema va ser escollit per EDICIONS 96 per a ser publicat en la seva antologia sobre poesia valenciana i va ser traduït a l’àrab per circular per diverses webs àrabs.

 

UNS PEUS, UN PAÍS

És d´hora.

El sol ha començat de nou a puntejar pels camins dels somnis vells,

orfes de llum. Com cada matí,

vessaré a versos el silenci de les vostres veus,

vagareig tovat de dol

desesperació pouada de desert

ràbia contra aquesta geografia fictícia d´arbres maragda.

 

És tard.

Torneu de nou abatuts a l´origen del temps. Com cada vespre,

fent obstinadament per arrelar en una carn que penseu diferent,

ai, bojos il.luminats de peus ferits,

vosaltres, somiadors de vent solar sobre camps de vida,

guardesses d´aquest desempar tan lluny ja del vell país.

 

A onades crida la sequera el vostre nom,

esperitats voladors sobre sorra freda. Com cada nit,

rodamons avantatjats d´un cansament milenari,

marqueu amb sang escletxes que noves brollen en la pell,

teranyina que insidiosa inscriu tots els fils del desencant,

definitiva.

 

Com deus les mans

-sobre l´hora foscant de la terra-

esbandiu juganeres una pluja de lluna,

enfiladisses escampeu aromes de tarongina. Després,

els ulls, nissaga dels estels,

els llavis, nissaga dels peixos de la mar,

les cames, nissaga dels viatgers,

faran (camí) per apaivagar-nos la set.

 

Però nosaltres ja dormirem,

embolcallats d´impotència,

tot defugint en el cant l´alè del cos,

esperant cada trenc d´alba la nissaga del sol

que puntege de nou amb mots o versos,

tant se val,

tots els gestos de la nostra malaurada història.

VARADOR-DE-SORRA